El turisme gironí ja ha perdut un 40% del volum de negoci anual

El sector admet que els rebrots a diferents punts de Catalunya i la manca de vols internacionals estan complicant encara més la temporada · Experts consideren que caldran ajuts públics per recompondre el «terratrèmol» econòmic

L’impacte del coronavirus sobre el turisme està essent tan devastador com ho seria qualsevol altre desastre natural. No és estrany, doncs, que a les facultats d’Economia es parli en termes com «catàstrofe» o «terratrèmol». Aquest últim mot és el que fa servir Anna Garriga Ripoll, degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG, per definir els estralls de la covid-19 en un dels sectors econòmics de major pes en l’economia gironina. Quantificar els danys encara és difícil perquè la temporada turística fa poc que ha començat, però Garriga subratlla que a aquestes altures les pèrdues del turisme es poden xifrar en un 40% de tot el seu volum de negoci anual. Quasi res tenint en compte que en alguns llocs, com ara a la Costa Brava, el PIB turístic suposa el 20% del total, i en general el turisme crea molta ocupació a la província.

És una xifra que ha anat pujant sense remei, des que es va aturar l’economia els mesos de març i abril. Aleshores Garriga va xifrar les pèrdues de la Setmana Santa en un 12% de tot el que genera el turisme a Girona, i va vaticinar que la pèrdua del PIB turístic seria del 70%. «L’impacte és bestial», assegura al seu torn Jordi Martí, president de la Taula Gironina de Turisme (una organització formada per empreses i representants de tots els sectors del ram i la UdG).

Aquesta entitat ha anat fent trobades periòdiques amb tots els agents del gremi per avaluar i reavaluar la situació durant la pandèmia. Segons destaca Martí, un denominador comú en tot aquest temps és, a banda del convenciment de tancar l’any amb uns resultats molt negatius, la sensació de viure en la incertesa absoluta.

El president de la taula posa com a exemple els rebrots com els del Segrià o Barcelona, o l’obligatorietat de portar mascaretes a tot arreu i a tota hora. Aquests dos fets recents i inesperats han capgirat les perspectives d’un sector que començava a aixecar-se en alguns àmbits, i han tornat a posar la por al cos a visitants potencials de dins i fora del país. Aquesta por espanta sobretot el turisme internacional, que segons Martí moltes vegades rep una informació inexacta sobre la situació i extrapola brots concrets d’una zona a tota una regió com Catalunya.

Conviure amb la incertesa

En la temporada d’enguany el turisme gironí està aprenent a conviure amb aquesta incertesa. Segons Martí, els que s’emporten la pitjor part són aquells que solen concentrar una major oferta.

Al litoral gironí (on hi ha el 40% de tota l’oferta turística de Catalunya) la situació afecta sobretot els hotelers i restauradors del sud de la Costa Brava, el negoci dels quals depèn d’un turisme aeri que a dia d’avui és pràcticament anecdòtic: Jet2, una de les aerolínies que havia apostat més fort per Girona, ha anunciat que no volarà a Vilobí d’Onyar aquest any.

Al nord, explica el president de la Taula turística, el turisme francès és inferior al d’altres anys però està responent prou bé… de moment. Els petits establiments sembla que poden captar millor la demanda que no pas les grans cadenes, i el turisme rural és el menys perjudicat d’aquesta crisi perquè s’aprofita de l’augment de visitants nacionals i d’unes característiques (espais oberts, menor densitat de població) més favorables. Amb tot, Garriga subratlla que el comportament serà molt diferent al territori. «No és el mateix una casa rural a la Cerdanya que al Ripollès, la Vall d’en Bas o a la Costa Brava, perquè els clients són ben diferents. El turisme menys afectat serà, sobretot, aquell que sap captar més la demanda nacional».

Aquelles activitats turístiques no relacionades directament amb l’hostaleria també s’estan emportant una patacada forta. Martí es refereix al transport aeri, el de carretera (sobretot autocars), els turoperadors o les agències de viatges. Just abans de començar la temporada estiuenca aquest últim col·lectiu ja donava la temporada per perduda, i les poques agències que havien aixecat la persiana ho feien per tramitar cancel·lacions o buscar ajornaments per als seus clients. Per aquelles dates el president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, Antoni Escudero, constatava que «a Girona hi ha aproximadament una plaça d’allotjament per cada dos habitants i més de 100.000 places d’aparcament… Sense reserves, sense turistes, és molt difícil omplir-les». I afegia que si un de cada cinc hotels no podrà obrir a Girona, la xifra als restaurants «encara serà superior, perquè s’omplen quan els hotels estan plens».

L’amenaça dels rebrots

Ara mateix, l’amenaça dels rebrots pot afegir molts maldecaps al gremi. «L’activitat econòmica al sector turístic no es reactiva prou i si hi ha algun rebrot del virus a Girona que porti a fer passes enrere amb l’activitat o si les campanyes publicitàries no tenen prou efectes immediats, certament el sector turístic serà una de les activitats econòmiques més afectades», resumeix Garriga, que afegeix que «estem a mitjan juliol i és molt preocupant que no s’hagi reactivat prou la demanda».

La investigadora de la universitat gironina exposa que després d’un «terratrèmol» cal «avaluar danys i recompondre la situació amb ajuda pública» si la temporada turística no millora immediatament.

fuente: https://www.diaridegirona.cat/comarques/2020/07/19/turisme-gironi-ja-ha-perdut/1053349.html

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*


Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.