Press "Enter" to skip to content

Troben a Siarb les restes humanes més antigues del Pirineu

Els experts les han trobat en un indret que fa 3.500 anys era una cova sepulcral

Restes humanes i eines trobades a la Cova de l’Home Mort.
Restes humanes i eines trobades a la Cova de l’Home Mort. | RÀDIOSEU

El Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha descobert a la Cova de l’Home Mort, a la Vall de Siarb, les restes humanes més antigues documentades fins ara al Pallars Sobirà i al conjunt del Pirineu català. El professor d’arqueologia de la UAB, Ermengol Gassiot, va destacar «l’excepcionalitat» de la troballa per «l’elevada quantitat d’individus» que s’han localitzat i amb «perfils d’edat tan diferents».

A la zona, situada prop de l’Alt Urgell, s’ha recuperat restes d’un mínim de set persones des de nens acabats de néixer a infants d’entre 6 i 7 anys, joves o persones adultes. Les datacions s’han fet sobre dos restes humanes de dos individus diferents i han proporcionat als arqueòlegs una cronologia de Mitjans de l’Edat del Bonze, fa uns 3.500 anys. Gassiot va explicar que aquestes dades permeten afirmar que la Cova de l’Home Mort va tenir una utilització com a cova sepulcral com a mínim al llarg de més de 120 anys.

Gassiot es va mostrar contundent i va afirmar a l’ACN que, tot i que fins ara es tenia coneixement de la presència humana 10.000 anys enrere a la zona que ara conforma el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, no es coneixia «cap enterrament amb tan bon estat de conservació i amb restes humanes a tot el Pallars Sobirà». Aquesta novetat permetrà als investigadors fer estudis en profunditat de com vivia la gent al Pirineu ara fa més de 3.500 anys, través de les seves restes antropològiques. 

L’estudi en profunditat va permetre recuperar restes d’humans, de fauna, ceràmica i eines i es va centrar en els primers 80 centímetres de sediments. Gassiot va informar que la Cova de l’Home Mort no destaca solament per haver-hi restes antropològiques sinó també per la «quantitat considerable» d’altres materials arqueològics com ceràmica o eines. Pel que fa a les restes de ceràmica trobades a la cova, la majoria són de l’època de l’enterrament però altres, per l’aspecte i comparant amb altres jaciments del Pirineu, fan pensar en «èpoques més antigues» i Gassiot va parlar hipotèticament «d’ocupacions d’època neolítica, fa 6.000 anys». 

La cova va ser descoberta ara fa més de 10 anys per un veí del municipi. L’any 2008 ja es va realitzar una documentació arqueològica preliminar i el 2017 el Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya va realitzar un primer estudi en profunditat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Soriguera i el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Ara, documentada la importància de la troballa, l’alcalde de Soriguera, Josep Ramon Fontdevila, es va comprometre a buscar finançament per seguir excavant i poder situar aquesta cova dins el mapa del patrimoni arqueològic i cultural del municipi. Per Fontdevila, un cop corroborada la importància de la Cova és imprescindible conservar el jaciment i seguir documentant tot el que hi ha al seu interior, informa Ràdio Seu. 

Be First to Comment

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.