Metges de Catalunya denuncia la sobrecàrrega en l’atenció primària

El sindicat presenta avui la querella contra l’Institut Català de la Salut davant Inspecció de Treball Gairebé el 60% de metges gironins enquestats admet que s’han fet millores però no són suficients

Metges de Catalunya denuncia la sobrecàrrega en l'atenció primària

Metges de Catalunya denuncia la sobrecàrrega en l’atenció primària barcelona

Metges de Catalunya (MC) presenta avui una denúncia davant Inspecció de Treball contra l’Institut Català de la Salut (ICS) per deixadesa en matèria de salut laboral, en no desplegar les mesures necessàries per limitar les càrregues de treball dels facultatius d’atenció primària i adequar el nombre de visites diàries a la seva jornada assistencial, tal com fixa l’acord de sortida de vaga, signat el 29 de novembre de 2018, per millorar la qualitat de l’assistència i les condicions de treball dels més de 5.700 professionals mèdics del primer nivell sanitari.

El sindicat recorda que la sobrecàrrega laboral crònica «és un factor de risc psicosocial que afecta la salut dels professionals, provocant esgotament físic i mental, estrès emocional i depressió, i, en conseqüència, s’associa a una major probabilitat d’error mèdic». En aquest sentit, l’organització ja va presentar el juliol passat un requeriment exprés als comitès de seguretat i salut de les direccions d’atenció primària (DAP) de l’ICS per exigir la disminució de les càrregues de treball, però en el dia d’avui encara no ha rebut resposta, motiu pel qual ara adreça la seva queixa a Inspecció de Treball.

Una enquesta feta per MC aquest novembre a 1.260 facultatius –metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs)– d’atenció primària de l’ICS constata que un 96% dels professionals «continua patint sobrecàrrega assistencial», si bé un 45,1% confessa tenir-ne menys que fa un any. Només un 4% manifesta treballar en condicions òptimes.

Per territoris, els equips d’atenció primària (EAP) de Barcelona, Lleida i Catalunya Central són els més afectats per l’excés de càrregues de treball. Per contra, el personal mèdic de la demarcació de Girona, tot i tenir les consultes massificades, és el que més ha notat les millores acordades l’any passat, seguits pel de Terres de l’Ebre i l’àrea Metropolitana Nord.


Resultats a Girona

Els resultats de l’enquesta a la demarcació de Girona evidencien que el personal mèdic majoritàriament ha notat les millores respecte a l’any passat, però encara no són suficients. D’aquesta manera, un 58,9% dels enquestats creuen que encara existeix sobrecàrrega assistencial que té efectes sobre la qualitat del servei ofert i sobre el benestar professional dels facultatius; però pensen que ha disminuït. De fet, només un 33,4% del personal mèdic no ha notat cap mena de millora quan els resultats d’una enquesta realitzada el mes de maig determinava que un 70,4% dels facultatius no n’havia notat cap. Un 7,9% opina que ja no hi ha sobrecàrrega.

L’excés de visites va en detriment del temps assistencial, ja que un 63,3% dels facultatius gironins reconeix que «no té garantit un temps adequat per a cada tipus de visita en la seva agenda». A més, un 62,6% confessa que «ha de dedicar més de dos terços de la seva jornada a l’activitat assistencial» incomplint l’acord laboral vigent que reserva un terç de l’horari de treball a formació continuada i recerca.

Un dels motius de la sobrecàrrega de treball és la no cobertura de les absències dels professionals. Aquest aspecte a Girona està més solucionat ja que un 31% dels facultatius assenyala que «mai» no es cobreixen aquestes absències en el seu centre d’atenció primària, mentre que un 62,6% diu que «a vegades» i només un 6,3%, «sempre». No obstant, la no contractació de nou personal és el factor més determinant en la cronificació de la pressió assistencial, segons opina un 43% dels enquestats a tot Catalunya que assenyala aquesta circumstància com la causa principal de l’incompliment de l’acord de sortida de vaga.

L’escassetat de plantilla també condiciona la norma de disminuir l’agenda de visites i la població assignada als facultatius que gaudeixen d’una reducció de jornada per interès particular. Així, les direccions assistencials només respecten aquesta regla pactada amb l’ICS en un 17,2% dels casos a Girona.


Resposta de l’ICS

Ahir a la tarda l’ICS va explicar que en aquest darrer any s’han incorporat 307 professionals de medicina de família a l’atenció primària i sumen 11.500 hores més d’atenció sanitària cada setmana. D’altra banda, el director de l’ICS, Josep Maria Argimon, va donar per assolits tots els acords de sortida de vaga.

LAURA TEIXIDOR DIARI GIRONA

Sé el primero en comentar

Dejar una contestacion

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.


*


Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.