Press "Enter" to skip to content

Agricultura ecològica, alguna cosa més que moda

La producció biològica està creixent a Espanya amb un model que prioritza la qualitat dels aliments, la salut del consumidor i la cura del medi ambient

a Mínguez 24.11.2019 | 06:58

Agricultura ecològica, alguna cosa més que moda

Agricultura ecològica, alguna cosa més que moda

La verdura o fruita ecològica no és una moda, és salut i sostenibilitat, però en aquesta conscienciació social hi ha molt per treballar encara». Així de rotund es mostra Ricard Espelt, investigador de la Universitat Oberta de Catalunya, per recordar els beneficis d’una mena de producció més lligada al terreny i plena de beneficis. «Cal renunciar a determinats productes que no són de temporada, buscar els que ens són pròxims i ser coherent amb els recursos naturals», incideix. L’agricultura ecològica per definició és aquella que està lliure de fertilitzants, plaguicides, hormones i antibiòtics. Les seves tècniques, a més de suposar un benefici per a la salut, ajuden a preservar el planeta. El seu objectiu és l’obtenció d’aliments de més qualitat, lliures de residus i que minimitzin l’impacte humà en el medi ambient.

La també anomenada agricultura biològica utilitza l’aigua o la terra de manera òptima i contribueix a preservar la biodiversitat vegetal i animal, amb la derivada del desenvolupament local sostenible de la zona. Així ho defensa el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Aquesta manera de collir patates, pastanagues o cereals utilitza la naturalesa sense trencar el seu cicle i evita la sobreexplotació i l’ús de substàncies contaminants. «Genera més elements positius que coses en contra, perquè en comptes de pesticides s’opta per la rotació, la qual cosa té un menor impacte en el medi ambient i finalment és millor per als nostres cossos», assenyala Espelt, expert en cooperativisme i agroecologia.

Regulada a Espanya des del 1989, va ser el 1993 quan va entrar en vigor el primer reglament comunitari sobre producció i etiquetatge dels productes ecològics. A Espanya, les autoritats competents de les comunitats autònomes són les responsables de l’organització i supervisió del programa de control d’un model que necessita més temps i una feina extra fins que una col, per exemple, arriba al supermercat. A més, són productes que han d’estar separats d’aquells elaborats de manera convencional. Són distribuïts a menor escala i estan subjectes a certificacions i controls específics. Hi ha un increment en els costos que és assumit pel consumidor perquè la seva distribució sigui viable. El principal obstacle, segons Espelt, «és vèncer la barrera del preu».

Malgrat això, ja no es tracta d’una simple tendència passatgera. De fet, si el 2013 el consum per càpita a Espanya era de 21,85 euros, l’any passat ja va arribar als 46,5 €. Tot i així, Europa és la gran consumidora de productes ecològics que es produeixen a Espanya. Només el 2018, el volum de negoci va arribar en el conujunt d’Espanya als 1.805 milions d’euros, amb unes exportacions dirigides gairebé de manera íntegra a França, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Suècia i Països Baixos. A Catalunya, la facturació el 2017 va ser de 585 milions.

El problema del preu

Les veus autoritzades coincideixen que produir ecològicament no pot suposar un hàndicap. «Els pagesos que aposten per aquesta via es queixen de la burocràcia i dels costos econòmics que la producció industrial no té», raona Espelt. En aquest punt, apel·la a les diferents administracions i a la compra pública com «un canal impressionant» per atreure productors. Molts són ja els governs autonòmics i ajuntaments que comencen a incloure en els seus actes els productes de proximitat i procedents de l’agricultura ecològica. Una cosa que reclama el sector. «És fonamental que als menjadors institucionals i llocs públics s’ofereixin aquest tipus d’aliments», assenyalen des del Comitè d’Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (Caecv).

La superfície ecològica certificada s’ha incrementat en l’últim any una mitjana del 8%, mentre que el nombre d’operadors ho ha fet un 6%. «Aquestes dades demostren que el sector no para de créixer en l’àmbit nacional, fruit de les demandes dels consumidors, factor que anima a continuar treballant i a planificar de forma ordenada el futur», s’apunta des de la Caecv.

La redacció de les noves normatives autonòmiques davant de l’emergència climàtica recullen mesures per potenciar aquest model. Un exemple és l’Estratègia Valenciana de Canvi Climàtic i Energia 2030, amb mesures com la de fomentar l’agricultura i ramaderia ecològiques. Entre les actuacions que es recullen hi ha la d’impulsar l’establiment d’ajudes per a les explotacions ramaderes extensives ecològiques, que promou específicament la transhumància com a alternativa. El definitiu enlairament passa per millorar l’eficiència i sostenibilitat, així com el control biològic per disminuir l’ús d’agroquímics en explotacions convencionals, i la substitució de tècniques més agressives o de més impacte. La instal·lació d’insectaris per a soltes en cultius o l’increment de la biodiversitat són altres apostes en aquesta necessària transició cap a uns productes agrícoles amb segell ecològic.

FUENTE DIARI DE GIRONA

Be First to Comment

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.